Per què vau veure la necessitat de crear OASI?
La Diputació de Tarragona havia creat l’any 1996 la xarxa Altanet, mitjançant la qual es presten serveis telemàtics a tots el municipis i consells comarcals de la demarcació. Igualment venia col·laborant des de 1995 amb Tinet, la primera xarxa ciutadana de l’Estat espanyol. L’èxit d'aquestes dues iniciatives, el creixement de la demanda de serveis i de la cultura telemàtica entre els usuaris, i la oportunitat de gestionar-les conjuntament ens van decidir a donar un pas més amb la creació d’OASI.

Quins objectius es van marcar en elaborar aquest projecte?
Per una banda, el de consolidar les xarxes Altanet i Tinet i incrementar la quantitat i qualitat dels seus serveis. D’altra banda, la de mancomunar recursos amb el major nombre possible d’actors públics i privats de la demarcació en la construcció de la societat de la informació, coordinant iniciatives i projectes. Tot això en el marc d’estendre la cultura telemàtica entre tots els sectors del teixit social, creant un organisme que actués com a pal de paller local en totes les matèries relacionades amb la societat de la informació.

Què pot aportar Internet en l’àmbit local?
Avui ningú entendria la nostra societat (i els seus pobles i ciutats) sense les carreteres, sense l'electricitat o sense que els mitjans de comunicació clàssics (telèfon, ràdio i televisió) arribessin a tots els indrets. En pocs anys Internet es convertirà en una infrastructura tan estesa i vital com aquelles. En la mesura en que, a més, aquesta tecnologia ofereix oportunitats que no depenen de condicionants de temps ni de espai, hauria de ser una font no solament necessària per al funcionament diari sinó també d’oportunitats fins ara inexistents. Per tant és fonamental que cada poble i ciutat faci seu l’objectiu no solament d’un accés generalitzat, de qualitat i assequible a la Xarxa sinó també de dinamitzar a la seva societat per tal que en tregui profit.

Defenseu la necessitat d’una acció local per a la implantació satisfactòria de la societat de la informació. Què aporten iniciatives com OASI davant l’oferta de les grans operadores de telecomunicacions?
És evident que les grans empreses privades es mouen (legítimament) per interessos de guany econòmic. Si acceptem que Internet serà una infrastructura imprescindible en tots els aspectes de la activitat humana d’aquí a pocs anys, sembla evident que no es pot deixar únicament en mans de la iniciativa privada. OASI, a més dels serveis específics que es puguin donar, representa un posicionament públic de la societat civil, encapçalada per l'administració local, per tal de ser protagonistes en la implantació de la societat de la informació. Això significa apostar per un model en el qual no siguin només les grans operadores les que dictin com i què serà aquesta nova societat.

OASI funciona des del passat mes d’abril, ¿s’han acomplert les expectatives que s’havien marcat fins al moment?
Sí. De les xarxes Altanet i Tinet actuant independentment hem passat a una infraestructura comuna. S’ha començat a actuar de forma coordinada amb els socis presents en el Consell d’Administració d'OASI (Ajuntament de Tarragona, URV, CEPTA) i també a tenir una presència pública sistemàtica a través dels mitjans de comunicació i també en presentacions públiques i sectorials. A més s’han endegat diferents projectes i actuacions que s’aniran duent a terme durant l’any 2001, com la creació d'un sistema de serveis telemàtics per al Col·legi de Farmacèutics de Tarragona.

Quins són els punts forts i els punts febles del desenvolupament de la societat de la informació a Catalunya?
Com a punts forts podríem destacar la mateixa vitalitat de la societat civil catalana. Una mostra és la vitalitat del moviment de xarxes ciutadanes, representada de manera paradigmàtica per la xarxa Tinet. Com a punts febles creiem que fins ara hem estat massa tibis des de l’Administració (sobretot la local) a l’hora de reivindicar i exercir un paper protagonista en el desenvolupament social de les noves tecnologies. De vegades per desconeixement, altres per inèrcies històriques, hem cregut durant massa temps que això de les noves tecnologies era quelcom que calia deixar únicament en mans privades, sobretot de les grans companyies de comunicacions.