| TINET
i OASI, dos projectes que han situat Tarragona en el nou món d'Internet
Molt abans que Tàrraco fos declarada Patrimoni de Ia Humanitat, Tarragona ja era coneguda a tot el món gràcies a la xarxa, Internet. Des de la tardor del 1995, un inquiet grup de tarragonins van posar en marxa Tinet (Tarragona InterNET), creant així el primer operador que actuava des de les nostres comarques. Igual que el bon vi, Tinet va anar agafant importància a la xarxa global amb el temps, fins a situar la demarcació en el segon lloc de l'Estat en volum d'usuaris en relació a la seva població. A més, Tinet figura entre els 1.000 primers del món ja que és una de les adreces més presents als enllaços. Ens aturarem durant un instant i reflexionar amb Manel Sanromà i Joan Manel Gómez, que són els ànimes de Tinet i d'Oasi. La reflexió és genèrica, atès que el debat, quan parlem de la xarxa, sempre és damunt de la taula. La difusió d'imatges i continguts que en mans inadequades poden ser perjudicials per a determinades persones o edats ha motivat una gran polèmica. Des d'una de les demarcacions més importants de l'Estat en la xarxa, Sanromà i Gómez avaluen el mitjà de comunicació que ens ha canviat -i ens canviarà encara més- la vida. D'entrada, Sanromà defineix la polèmica creada per l'ús inadequat que se li dóna a la xarxa: « El que és il·legal a la vida real ho és a Internet ». EI naixement I com va néixer Tinet? « la idea va néixer a la primavera del 1995. Estàvem preparant a la Universitat un cicle anomenat « Univerciutat » i aleshores va sorgir la idea de connectar una sèrie de màquines a Internet perquè la gent pogués navegar. Aleshores, aquest era un fet no massa usual. Un company ens va fer saber que una de les poques pàgines que existien aleshores, la de l'Ajuntarnent de Bolònia, oferia accés gratuït a Internet. Vam pensar de fer-ho aquí. En aquell moment, el polític que va donar el tret de sortida va ser el Joan Aregio, que era qui s'encarregava de la Fundació Ciutat de Tarragona, en la qua jo hi estava treballant » explica Sanromà. Les comarques tarragonines s'acabaven de « penjar » i connectar amb la resta del món. Però la xarxa va estar a punt de trencar-se: « A final del 99, es va produir una situació que ara podem considerar afortunada, quan l'alcalde de Tarragona va expressar la seva no voluntat de continuar donant suport a Tinet. Per altra banda, la Diputació, que ens havia ajudat, va voler donar un pas més amb Altanet, que era la seva xarxa. De nou va aparèixer la figura de Joan Aregio, que acabava d'entrar a la Diputació, i es va passar d'una situació en què Tinet perillava realment a unir els dos portals per anar més enllà. Així es volien consolidar les dues xarxes i oferir serveis i tenir iniciatives a d'altres. Oasi vol extendre la cultura telemàtica i erigir-se en interlocutor per exemple, de les grans operadores ». Un cop superada la crisi, Tinet s'ha consolidat com una via efectiva i econòmica d'accedir a la gran xarxa, de fet són més de 500 les entitats que a través d'aquest servei poden disposar del mitjà de comunicació mundial per excel.lència. Sanromà explica que « Aquestes dades parlen per si soles de la implantació d'lnternet, « és evident que hi ha hagut un canvi en el comportament dels usuaris de la xarxa. Quan vam començar nosaltres, hi havia molt poca gent que conegués el tema. La poca gent que s'hi va apuntar utilitzava una mínima part del que oferia la xarxa i a mesura que la cosa ha anat evolucionant, tothom s'ha adonat de la importància d'aquest mitjà anomenat Internet i al final ho ha acceptat i introduït a les seves vides quotidianes. La xarxa és ja com el telèfon mòbil o la televisió. Està present de forma natural ». Bon Nadal, intemautes! De fet, des de fa dos o tres anys, la xarxa serveix per a transmetre felicitacions nadalenques. No triga tant com el correu tradicional i és menys freda que el telèfon. Joan Manel Gómez destaca que «enguany, Internet s'ha fet servir menys que l'any anterior a l'hora de fer felicitacions nadalenques. Al 1999, sí que va ser un «boom». El que passa és que les postals « pesen » molt perquè en alguns casos inclouen imatges amb animació. El que ara s'imposa és escriure a la persona que volem felicitar el lloc on pot trobar la felicitació i així evitem enviar missatges nadalencs molt « pesats » i que ocupen molt d'espai, informàticament parlant ». Internet no es menja a ningú Una de les preguntes sorgides d'ençà de l'èxit de la xarxa és si desapareixen els mitjans de comunicació actuals. La resposta és, en opinió dels experts, contundent: « no hi haurà un trencament. Internet va ser una eina utilíssima, per exemple a les passades eleccions nord-americanes. Les dades que s'anaven difonent eren aprofitades per la televisió. Per citar un exemple aclaridor, quan va aparèixer la televisió es va dir que mataria la ràdio i això no ha succeït pas. Sí que és clar que Internet està acabant amb el telègraf. Avui en dia, ja quasi ningú envia telegrames ». « Intemet és una eina complementària -reflexiona Gómez ja que ens permet escoltar programes de ràdio a qualsevol lloc del món. Actualment, la gran majoria de les cadenes difonen la seva propia programació a través de la xarxa. Internet és, per tant, una eina de comunicació utilíssima ». Sexe i MP3 Però, sense dubte, el gran debat d'Intemet és la lliure difusió de pornografia a la qual poden tenir accés els menors d'edat. És aquest un dels punts més febles de la xarxa i el que ha fet dubtar de la seva utilització. « El que és delicte al món real ho és a Intemet. La pornografia infantil és execrable i perseguible. Els qui treballem a la xarxa estem disposats a perseguirla. Fins i tot hem tingut alguna trucada judicial o de la policia i hi hem col·laborat. El que sí està clar és que la pornografia és un dels motors de la televisió i de tot. Encara que soni dur, la pomografia és una pràctica legal que es belluga i bellugarà per la xarxa ». Ha sortit la paraula màgica, « diners » o, dit d'una altra manera, interessos econòmics. Si a la xarxa un dels plats que podem trobar al menú és el sexe és perquè s'hi generen milers i milers de pessetes. Un cas semblant passa amb la música, que és la sal de la vida. Les companyies discogràfiques es van aixecar en peu de guerra contra Napster perquè permetia « baixar » cançons de forma gratuïta. El tema és clar, Intemet permet obtenir cançons sense haver de pagar, un fet que perjudica a la macroindústria del disc. A algú més?, « el dret a la propietat intel.lectual és sagrat, de la manera com s'articula és un model de negoci. El tema està calent i cada cop ho estarà més. No es poden posar portes al camp. MP3 està sent una revolució pel que fa a la música i MP4 ho serà en la difusió de vídeos ». Aquest fet ha comportat l'obertura d'un front de guerra entre els operadors que ofereixen aquest servei gratuïtament i els grans monstres de la indústria. Dit de forma planera, Internet eliminarà (o no ) els intermediaris entre els clients i els autors. Es desmuntarà, per tant, la indústria que està visquent a aixopluc dels propietaris dels autèntics posseïdors dels drets intel.lectuals. I això la indústria no ho vol permetre. Entre tots, hem d'articular els mecanismes necessaris perquè cadascú obri amb consciència. Intemet no es pot aturar. No estic d'acord amb la censura perquè així s'aturarà la xarxa, que és un element molt útil. Reproduït
de Claxon núm 1.604 del 16 al 22 de gener del 2001 (pàgina
10 i 11)
|